El seu nom científic és Allium cepa (ceba deriva del llatí cepa [DCVB]). És una de les plantes més conegudes i apreciades als països mediterranis i forma part de la família de les liliàcees.
Hi ha molts tipus de cebes, alguns típics de certes zones geogràfiques (com la de Figueres), però la que nosaltres cultivem és la ceba babosa.
Propietats/beneficis
La ceba és molt beneficiosa per la nostra salut. Té un contingut molt ampli en nutrients, glúcids i fibra, i les vitamines A, C, E, B1, B2 i PP.
Ajuda a controlar la diabetis i els nivells de lípids a la sang, a combatre malalties cardiovasculars (prevé els infarts), a reduir el colesterol dolent i augmentar-ne el bo, a regular la tensió arterial (efecte hipotensiu), especialment si es menja crua i en amanides.
El seu contingut en sals minerals i fòsfor és favorable al reforçament dels ossos, a l'elasticitat de les artèries i a facilitar el treball cerebral. Combat les anèmies i redueix els símptomes de debilitat i cansament.
És un bon depuratiu, un bon relaxant -ideal per a casos d’estrès i d'insomni-, un bon diürètic i un magnífic antibiòtic natural, molt usat en constipats. En casos d’asma, bronquitis, grip o afeccions de les vies respiratòries poden bullir-se cebes tallades en rodanxes en una mica d’aigua i prendre el caldo que s’obté amb una mica de mel. A més, una ceba partida en rodanxes i col•locada en un platet a la capçalera del llit facilita la respiració.
També és eficaç contra el restrenyiment i la falta de gana.
Es pot consumir de moltes maneres: sofregida, rostida, bullida, escalivada, crua, en conserva; en sopes, salses, guisats, truites i en una gran varietat de plats.
Valor nutricional: 42 calories per cada 100 grams.
Poseu pa bimbo sobre la safata o motlle, segons la grandària podeu posar-ne de tres a quatre llesques. Després en un bol talleu l'enciam molt petit i el barregeu amb la maionesa (a la maionesa hi podeu posar una mica d'all perquè li doni una mica de sabor).
Per últim, féu més maionesa, però més consistent i la poseu per tot el pastís, de manera que no es vegin les unions entre les llesques de pa bimbo i ho decoreu amb olives negres, blanques i amb ou talladet ben fi o ratllat, amb anxoves, llagostins, pebrot escalivat... el que vulgueu.
És una hortalissa amb grans propietats medicinals i culinàries.
Planta de la família de les quenopodiàcies, igual que la bleda o l'espinac, el seu nom científic és Beta vulgaris i de la subespècie vulgaris, característica per formar un tubercle de color vermell.
Per cuinar, és millor coure la remolatxa, en lloc de cuinar al vapor, ja que així reté més nutrients i és més simple. Per evitar que perdi la coloració, bulliu-la amb la pell i per saber si estan ben cuites, penetreu amb un ganivet lleugerament, si penetra bé és que ja estan llestes. 
La bleda és una hortalissa d'origen mediterrani. Se sap del cert que els grecs la utilitzaven des del segle V aC. Planta de la família de les quenopodiàcies, el seu nom científic és Beta vulgaris cicla, igual que la remolatxa o l'espinac. 
Té propietats antioxidants que ajuden a evitar l'envelliment prematur. També és un bon diürètic i antiescorbútic, ja que ajuda a esvair la indigestió i les flatulències, i evita l'estrenyiment. Es pot consumir com a expectorant i potencia les defenses immunològiques.
Hi ha molts tipus de cebes, alguns típics de certes zones geogràfiques (com la de Figueres), però la que nosaltres cultivem és la ceba babosa.
Es pot menjar cru (com a amanida, amb altres verdures) o cuit o al vapor (es recomana que només es coguin els que hem de consumir, ja que cuits entren en fermentació ràpidament). 
Escarola deriva del llatí escariola, derivat de esca 'menjar' (DCVB). És una planta de la família de les compostes, de l'espècie Cichorium endivia. 
Enciam llarg o romà: és el més tradicional de tots, petit i molt tendre. 
Valor nutricional: 18 calories per cada 100 grams.
