Bleda

La bleda és una hortalissa d'origen mediterrani. Se sap del cert que els grecs la utilitzaven des del segle V aC. Planta de la família de les quenopodiàcies, el seu nom científic és Beta vulgaris cicla, igual que la remolatxa o l'espinac. 

Les tiges (anomenades penques) són blanques, grogues o vermelles, segons la varietat. Les que nosaltres cultivem són les vermelles.

Propietats/beneficis

La bleda és rica en minerals (potasi, calci i magnesi), la qual cosa fa que sigui propícia per prevenir l'osteoporosis. 

Conté vitamines A, C i K, això regularitza les funcions de l'estòmac i de l'intestí gros, combat el restrenyiment i les hemorroides, i té efectes curatius en les inflamacions interiors i exteriors i en les malalties de la pell. 

Aporta àcid fòlic, molt útil per la prevenció del càncer. 

I també és rica en fibra -digestiva i laxant- i en sals minerals amb un alt contingut d'aigua (48%). S’utilitza molt en règims d’aprimament. Les fulles exteriors, que solen ser les més verdes, són les que contenen més quantitat de vitamines. 

Es pot consumir tota la planta, incloses fulles i penques, si es recull quan aquestes són petites (menys de 20 cm), però si es deixen créixer és millor rebutjar la penca ja que tendeix a amargar. 

Es cuina igual que l'espinac. Les plantes molt tendres es poden consumir crues en amanides. Sinó simplement es poden fer bullides o cuites al vapor, soles o amb patates, i amanides amb un bon oli d’oliva. 

Són un plat sa, excel·lent en tots els sentits i econòmic. 

Valor nutricional: 33 calories per cada 100 grams.