Bleda

La bleda és una hortalissa d'origen mediterrani. Se sap del cert que els grecs la utilitzaven des del segle V aC. Planta de la família de les quenopodiàcies, el seu nom científic és Beta vulgaris cicla, igual que la remolatxa o l'espinac. 

Les tiges (anomenades penques) són blanques, grogues o vermelles, segons la varietat. Les que nosaltres cultivem són les vermelles.

Propietats/beneficis

La bleda és rica en minerals (potasi, calci i magnesi), la qual cosa fa que sigui propícia per prevenir l'osteoporosis. 

Conté vitamines A, C i K, això regularitza les funcions de l'estòmac i de l'intestí gros, combat el restrenyiment i les hemorroides, i té efectes curatius en les inflamacions interiors i exteriors i en les malalties de la pell. 

Aporta àcid fòlic, molt útil per la prevenció del càncer. 

I també és rica en fibra -digestiva i laxant- i en sals minerals amb un alt contingut d'aigua (48%). S’utilitza molt en règims d’aprimament. Les fulles exteriors, que solen ser les més verdes, són les que contenen més quantitat de vitamines. 

Es pot consumir tota la planta, incloses fulles i penques, si es recull quan aquestes són petites (menys de 20 cm), però si es deixen créixer és millor rebutjar la penca ja que tendeix a amargar. 

Es cuina igual que l'espinac. Les plantes molt tendres es poden consumir crues en amanides. Sinó simplement es poden fer bullides o cuites al vapor, soles o amb patates, i amanides amb un bon oli d’oliva. 

Són un plat sa, excel·lent en tots els sentits i econòmic. 

Valor nutricional: 33 calories per cada 100 grams.

Rave

El rave és una planta crucífera, igual que les cols i els naps, de l'espècie Raphanus sativus. Deriva del llatí raphanu, molt conegut des d'antic per les civilitzacions mediterrànies, encara que el seu origen és ben incert, ja que tant es consumia a l'antiga Xina com estava representat a les pintures de la piràmide de Keops.  

El rave presenta un lleuger toc picant. Si es pela, aquest sabor s’atenua ja que l’oli essencial responsable d’aquesta picor es troba just sota la pell. La carn interior és blanca.

Propietats/beneficis

Té propietats antioxidants que ajuden a evitar l'envelliment prematur.  També és un bon diürètic i antiescorbútic, ja que ajuda a esvair la indigestió i les flatulències, i evita l'estrenyiment. Es pot consumir com a expectorant i potencia les defenses immunològiques.

Sol menjar-se cru en amanides, però també es pot bullir o fregir. És freqüent utilitzar-los en l’elaboració de salses de sabor intens, generalment acompanyant carns. Les fulles també són un aliment interessant com a substitut dels espinacs o per preparar-ne infusions.

Valor nutricional: 20 calories per cada 100 grams.

Julivert

El julivert és una planta umbel•lífera de l'espècie Petroselinum sativum. El seu nom prové del llatí loliu viride 'jull verd' (DCVB). 

Es conrea com a planta aromàtica però s'usa com a condiment, el més tradicional de la cuina mediterrània. S'utilitza fresc i trinxat, afegit a les sopes i guisats de carn o peix.

Ofereix un sabor agradable, lleugerament picant, però depèn de la varietat. El de fulles arrissades és més decoratiu però d'un gust menys intens. 

Des de sempre, als establiments, el julivert no s’acostuma a vendre, sinó que s’obsequia als clients.

Valor nutricional:  55 calories per cada 100 grams

Propietats/beneficis

El julivert és una bona font de vitamines A i C, calci, ferro, fòsfor i potassi. Pres en petites dosis, estimula la gana i la digestió, i contribueix a eliminar les flatulències.

És un bon diürètic, sobretot en casos d'obesitat, malalties reumàtiques i cardíaques associades amb l'acumulació d'aigua al cos. Gràcies a l'apiol que conté, es pot usar per alleujar els dolors menstruals.

De forma externa, s'usa com a col·liri ocular per alleujar irritacions de l'ull, com a relaxant en infusions i per combatre l'halitosi.

Per treure’ns el gust d’all de la boca va bé mastegar-ne algunes fulles.

Ceba babosa

El seu nom científic és Allium cepa (ceba deriva del llatí cepa [DCVB]). És una de les plantes més conegudes i apreciades als països mediterranis i forma part de la família de les liliàcees. 

Hi ha molts tipus de cebes, alguns típics de certes zones geogràfiques (com la de Figueres), però la que nosaltres cultivem és la ceba babosa.

Propietats/beneficis

La ceba és molt beneficiosa per la nostra salut. Té un contingut molt ampli en nutrients, glúcids i fibra, i les vitamines A, C, E, B1, B2 i PP. 

Ajuda a controlar la diabetis i els nivells de lípids a la sang, a combatre malalties  cardiovasculars (prevé els infarts), a reduir el colesterol dolent i augmentar-ne el bo, a regular la tensió arterial (efecte hipotensiu), especialment si es menja crua i en amanides. 

El seu contingut en sals minerals i fòsfor és favorable al reforçament dels ossos, a l'elasticitat de les artèries i a facilitar el treball cerebral. Combat les anèmies i redueix els símptomes de debilitat i cansament.

És un bon depuratiu, un bon relaxant -ideal per a casos d’estrès i d'insomni-, un bon diürètic i un magnífic antibiòtic natural, molt usat en constipats. En casos d’asma, bronquitis, grip o afeccions de les vies respiratòries poden bullir-se cebes tallades en rodanxes en una mica d’aigua i prendre el caldo que s’obté amb una mica de mel. A més, una ceba partida en rodanxes i col•locada en un platet a la capçalera del llit facilita la respiració.

També és eficaç contra el restrenyiment i la falta de gana. 

Es pot consumir de moltes maneres: sofregida, rostida, bullida, escalivada, crua, en conserva; en  sopes, salses, guisats, truites i en una gran varietat de plats. 

Valor nutricional: 42 calories per cada 100 grams.

Espinac

Espinac deriva del persa ispinax (DCVB), i no és d'estranyar perquè els perses van ser els primers a cultivar-lo. Forma part de la família de les quenopodiàcies juntament amb la bleda o la remolatxa. El seu nom llatí és Spinacia oleracea.

Propietats/beneficis

És un aliment de digestió lleugera i nutritiu per la seva riquesa en vitamines A, B i C. El seu contingut en fòsfor, magnesi, potassi, ferro i altres oligoelements l’acrediten com un excel·lent regenerador dels glòbuls vermells. Ajuda a prevenir malalties cardiovasculars i l'excés de colesterol i alguns tipus de càncer. També es recomana utilitzar-lo com a laxant.

Es pot menjar cru (com a amanida, amb altres verdures) o cuit o al vapor (es recomana que només es coguin els que hem de consumir, ja que cuits entren en fermentació ràpidament). 

Valor nutricional: 32 calories per cada 100 grams.

Escarola

Escarola deriva del llatí escariola, derivat de esca 'menjar' (DCVB). És una planta de la família de les compostes, de l'espècie Cichorium endivia. 

És un plat d’hivern i s'aprofita com a enciam, ben amanida amb oli, vinagre i sal. De fulles de color blanc groguenc i també algunes de verdes tendres i arrissades, sobretot les varietats d’hivern. Sabor força amarg. 

Propietats/beneficis

És bona per a l’estómac. Per la seva riquesa en vitamines A i C i en sals minerals és refrescant, laxant i depurativa. 

Enciam

El nom d'enciam sembla derivar del llatí *incisamen 'conjunt de trossets, de coses tallades' (derivat de incidere 'tallar'), com ho confirma la forma genovesa antiga inçizamme (DCVB). L'enciam, però, és una planta de la família de les compostes, del gènere Lactuca, i especialment, la Lactuca Sativa.

Sabíeu que els perses, els grecs i els romans ja el coneixien? Aquests últims solien consumir-lo abans d'anar a dormir després d'un sopar abundant per poder així conciliar millor la son. Però sí en voleu menjar per sopar, us recomanaria que triéssiu varietats molt més digestives, com ara l’enciam fulla de roure, l’escarola o les endívies.  

Varietats

Existeixen moltes varietats d'enciam, però les que cultivem nosaltres són: 

Enciam llarg o romà: és el més tradicional de tots, petit i molt tendre. 

Enciam francès o trocadero: forma arrodonida, amb les vores llises i ondulades. De fulles mantegoses, llises i tendres, molt saborós i molt digestiu. Gràcies a la seva textura permet que combini amb molts plats. Et sorprendrà el seu bon gust. 

Valor nutricional: 18 calories per cada 100 grams.

Enciam meravella: de fulles ondulades, amb les vores arrissades i consistents. Fan un gran cabdell, arrodonit i dens. Molt saborós. És el que dóna més bon resultat.

Cabdell: de sabor més pronunciat i textura cruixent. Els cabdells es poden menjar crus en amanides o es poden cuinar com a verdura.  Els minerals dels cabdells enforteixen els ossos, les articulacions i les artèries. Les fulles més verdes dels cabdells són les que contenen més vitamines i minerals.

Valor energètic: baix. Són força rics en vitamines, com la C, A i E, i en àcid fòlic.

Enciam fulla de roure: s’anomena així perquè s’assembla molt a les fulles d’un Roure. Les fulles són de color vermellós i molt ondulades, de textura forta i un gust dolç. Dóna color a les amanides.  

Valor nutricional: 18 calories per cada 100 grams.

Ja heu fet la carta als Reis Mags d'Orient?