Verdura fresca i natural


Benvinguts!

Aquest bloc us ajudarà a gaudir de verdura fresca i natural cultivada i collida a casa, sense necessitat de tenir gaire lloc ocupat, sense desplaçaments i de manera fàcil.



Voleu fer una amanida variada al moment? Només caldrà que aneu cap al balcó o la finestra de casa i triar les millors fulles!!! Com si anéssiu a l'hort, com si anéssiu a la botiga. Sentiu-vos com un pagès!!!

Pot arribar a ser una activitat familiar. Introduïu els nens en el món de la natura. Els apropareu al món de l'agricultura i descobriran les meravelles que els pot oferir els productes del camp, un cop cuidats i regats, però tots fets des de casa. Fomentareu la imaginació, el respecte, la motivació i la illusió i, com no, un bon àpat.




Ho podreu trobar a les vostres floristeries, gardens, fruiteries i mercats setmanals habituals. O sempre us podeu posar en contacte amb nosaltres:

Vilassar Plants, SL
c/ Beniamino Farina, 135 (antiga N-II)
08340 Vilassar de Mar (Barcelona)
Tel. 676 95 08 59
laverduradecasa@gmail.com / vilassarplants@gmail.com

Pastís de tonyina

Recepta enviada per Montserrat Roma & Roser Arcas

Ingredients
pa de motlle sense crostes
maionesa o 200 g de tomàquet fregit de pot
4 o 5 llaunetes de tonyina de 80 g cadascuna

Guarnició
llagostins cuits
enciam
olives
anxoves
pebrot escalivat
ous
...

Elaboració

Poseu pa bimbo sobre la safata o motlle, segons la grandària podeu posar-ne de tres a quatre llesques. Després en un bol talleu l'enciam molt petit i el barregeu amb la maionesa (a la maionesa hi podeu posar una mica d'all perquè li doni una mica de sabor).
Tot seguit, poseu a sobre de les primeres llesques, l'enciam barrejat amb la maionesa i féu un segon pis de bimbo.
El següent pas és triturar la tonyina i la maionesa (o tomàquet fregit) amb el minipímer; ha de quedar com una pasta. Ho poseu a sobre del pis de bimbo i ho torneu a tapar amb més pa bimbo a sobre, fent un tercer pis.
Arribats a aquest punt, podeu o bé acabar ja el pastís o bé posar-hi un altre pis (d'enciam o tonyina, el que vulgueu. Això va a gust del cuiner :P)
Per últim, féu més maionesa, però més consistent i la poseu per tot el pastís, de manera que no es vegin les unions entre les llesques de pa bimbo i ho decoreu amb olives negres, blanques i amb ou talladet ben fi o ratllat, amb anxoves, llagostins, pebrot escalivat... el que vulgueu.
Bon profit!!!

All i julivert


Revolucionem el món de l'horturbà amb el cultiu en un sol test d'all i julivert. 

El mot all deriva del llatí allĭum. Planta de la família de les liliàcies: Allium sativum
S'assembla molt a la seva parenta, la ceba, però es diferencien pel bulb. El de l'all es desfà en les anomenades dents. El nombre de dents per bulb és variable, pot anar de 2-3 dents a 15 o més.

Propietats/beneficis

És una hortalissa amb grans propietats medicinals i culinàries.
Ajuda a reduir el colesterol, l'efecte hipertensiu, la prevenció de càncer d'estómac, l'augment de la capacitat del sistema immunològic i l'efecte antibiòtic.

L'all s'usa principalment com a condiment en diversos tipus de plat i salses. El podeu xafar i coure'l per aprofitar al màxim les seves propietats o el podeu consumir en forma d'all tendre.


El julivert és una planta umbel·lífera de l'espècie Petroselinum sativum. El mot deriva del llatí lŏliu vĭride 'jull verd'. De les dues varietats de julivert, la de fulles arrissades (Apium petroselinum) és més decorativa però amb un gust menys intens. S'utilitza fresc i trinxat, afegit a les sopes i guisats de carn o peix.

Propietats/beneficis  

El julivert és una bona font de vitamines A i C, riboflavina, niacina, calci, ferro, fòsfor i potassi. El julivert, pres en petites dosis, estimula la gana, afavoreix la digestió, contribueix a eliminar flatulències. Gràcies a la seva propietat com a diürètic s'usa per a l'eliminació de líquids corporals, sobretot en casos d'obesitat, malalties reumàtiques i cardíaques associades amb l'acumulació d'aigua al cos.
Popularment s'havia fet servir com un remei pel mal alè (halitosi) i se sap que les dones de la Grècia antiga el feien servir per dissimular davant els seus marits que havien begut vi. Per  traure’ns el gust d’all de la boca va bé mastegar-ne unes fulles.