All i julivert

Revolucionem el món de l'horturbà amb el cultiu en un sol test d'all i julivert. 

El mot all deriva del llatí allĭum. Planta de la família de les liliàcies: Allium sativum. 

S'assembla molt a la seva parenta, la ceba, però es diferencien pel bulb. El de l'all es desfà en les anomenades dents. El nombre de dents per bulb és variable, pot anar de 2-3 dents a 15 o més.

Propietats/beneficis

És una hortalissa amb grans propietats medicinals i culinàries.

Ajuda a reduir el colesterol, l'efecte hipertensiu, la prevenció de càncer d'estómac, l'augment de la capacitat del sistema immunològic i l'efecte antibiòtic.

L'all s'usa principalment com a condiment en diversos tipus de plat i salses. El podeu xafar i coure'l per aprofitar al màxim les seves propietats o el podeu consumir en forma d'all tendre.

El julivert és una planta umbel·lífera de l'espècie Petroselinum sativum. El mot deriva del llatí lŏliu vĭride 'jull verd'. De les dues varietats de julivert, la de fulles arrissades (Apium petroselinum) és més decorativa però amb un gust menys intens. S'utilitza fresc i trinxat, afegit a les sopes i guisats de carn o peix.

Propietats/beneficis  

El julivert és una bona font de vitamines A i C, riboflavina, niacina, calci, ferro, fòsfor i potassi. El julivert, pres en petites dosis, estimula la gana, afavoreix la digestió, contribueix a eliminar flatulències. Gràcies a la seva propietat com a diürètic s'usa per a l'eliminació de líquids corporals, sobretot en casos d'obesitat, malalties reumàtiques i cardíaques associades amb l'acumulació d'aigua al cos.

Popularment s'havia fet servir com un remei pel mal alè (halitosi) i se sap que les dones de la Grècia antiga el feien servir per dissimular davant els seus marits que havien begut vi. Per  traure’ns el gust d’all de la boca va bé mastegar-ne unes fulles.