La remolatxa, com la bleda, és d'origen mediterrani. El seu mot prové del castellà remolacha (< it. ramolaccio).
Planta de la família de les quenopodiàcies, igual que la bleda o l'espinac, el seu nom científic és Beta vulgaris i de la subespècie vulgaris, característica per formar un tubercle de color vermell.
Propietats/beneficis
És rica en potassi, àcid fòlic i fibra. Ajuda a baixar l'absorció del colesterol, baixar la tensió arterial i disminuir el risc de malalties cardiovasculars (protecció del cor per la betacianina i propietats anticoagulants). S'ha demostrat que també protegeix contra diversos tipus de càncer.
Remolatxa i control de pes: Una de les raons per les quals molts eviten la
remolatxa és perquè s'associa com un vegetal "alt en sucre". Si bé de la
remolatxa s'obté sucre, consumir el vegetal aporta un mínim de carbohidrats i el seu impacte en el sucre en sang final és poc significatiu.
Com consumir-la?
Es pot consumir ratllada crua, bullida, al vapor o en sucs.
Talleu les fulles just en la tija i renteu-les bé.
Crues les pot fer servir per amanides en lloc d'enciam. També les pot saltar amb una mica d'all i oli d'oliva fins que estiguin suaus. Assaoneu-les amb sal, pebre, i llimona i són un excel·lent acompanyament en plats de carns o també com a part d'amanides.
Per cuinar, és millor coure la remolatxa, en lloc de cuinar al vapor, ja que així reté més nutrients i és més simple. Per evitar que perdi la coloració, bulliu-la amb la pell i per saber si estan ben cuites, penetreu amb un ganivet lleugerament, si penetra bé és que ja estan llestes.
També les podeu consumir simplement rostides amb vinagreta.
